No passa dia sense que pensi en els avis.
Del iaio Antonio i la iaia Rosa son dels que guardo més records. Son els dos que vaig coneixer més i amb els que vaig conviure durant gairebé 30 anys. Del iaio Roc me'n recordo molt poquet perque es va morir quan tenia 4 ó 5 anys. I a la iaia Filo ja no la vaig arribar a conèixer. Tant de bo haguessim pogut passar uns anys junts i haguessim pogut tenir xerrades i m'haguessiu explicat força histories i anècdotes.
No ens podriem quedar tots per sempre i anar sumant familia en lloc d'anar restant?
Fa uns anys érem sis i ara nomes quedem tres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada